Muerte en León (2016) - Justin Webster (creador)

Seguint l'estela de l'impacte que l'any passat van tenir en tots nosaltres les sèries documentals sobre casos judicials com The staircase, The jinx o Making a murderer, ens ha arribat aquest any tota una sorpresa televisiva, aquest document en quatre episodis que reconstrueix i investiga un dels casos més particulars de la crònica negra espanyola dels darrers anys.

L'assassinat a sang freda de la Isabel Castillo, presidenta de la Diputació de Lleó i reconeguda cacic local, odiada i temuda a parts iguals, a mans d'una mestressa de casa, la Montserrat González, aparentment en conxorxa amb la seva filla Triana i una amiga d'aquesta, la policia local Raquel Gago, desencadena un judici en el que es desvetllen les pressions polítiques, el mobbing, l'assetjament, i les intrigues d'un cas tèrbol i gens clar. Precisament, aquesta manca de claredat i la molt sòlida i creïble imparcialitat del documental permet a l'espectador gaudir de la incertesa, del dubte, dels matisos, més que no prendre partit directe i unívoc per una de les parts, sigui la que sigui (cosa que sí passava, per contra, als ja esmentats documentals nord-americans en els que, de manera notòria i buscant l'efecte dramàtic, el punt de vista del documental era clar i declarava la seva posició des d'un bon principi).

Va ser un crim organitzar, rumiat, concebut per les tres acusades? O només per una? O van ser mare i filla? El dubte plana damunt totes les sessions del judici. Com aconsegueix una mestressa de casa un revòlver en el mercat negre? Era odi personal, era revenja, era ràbia, allò que dugué a la Montserrat a prémer el gallet tres cops? O van ser aquests sentiments atiats per tercers amb intencions polítiques? Webster (que ja havia encertat diverses vegades en documentar històries particulars com a Demà moriré o al multipremiat FC Barcelona Confidential) estructura de manera molt solvent la narració, fent-la avançar sinuosament, sense presses, amb un caire força periodístic, i amb una narració molt convincent dels fets i dels testimonis. No hi ha (quasi) reconstruccions del fet, tan sols entrevistes i les vistes del judici. Directe al moll de l'os, no cal mostrar res, tan sols recordar, tan sols reconstruir un fet terrible. I per bé que al documental sembla faltar-li una mica de traça narrativa a l'hora d'explicar pedagògicament els fets més complexos (aquí un documental com Making a murderer excel·lia, amb les seves gràfiques explicatives), els fets s'exposen amb claredat i l'allau de testimonis i opinions sempre suma, sempre esclareix, mai confon.

I encara que l'epíleg grinyoli lleugerament en pretendre acabar a l'alça i amb misteri però sense prou arguments (el descobriment d'un testimoni aparentment important que no s'ha inclòs en el sumari ni en les investigacions de la policia no sembla més que una última espurna de dubte que no sembla tenir prou cos com per alimentar una reobertura del cas), Muerte en León roman com un notable exercici periodístic equànime (tothom té veu, des dels detractors de la víctima fins als seus més propers seguidors, familiars i amics) i molt equilibrat que permet a l'espectador endinsar-se amb el seu propi criteri i capacitat deductiva en uns fets rocambolescs i plens d'arestes difícils de resoldre, establint un magnífic precedent local de l'ús d'un format aparentment dominat per les produccions foranes.