Your name (2106) - Makoto Shinkai

Cap comentari
Your name és l'última pel·lícula d'animació de Makoto Shinkai que hem tingut la sort  que s'estreni a la cartellera barcelonina. Hem de dir que Your name ja és la pel·lícula d'animació japonesa més vista superant el Viatge de Chihiro, que era la que tenia aquest rècord.

I és que cal dir que és una meravella. El més destacat i el que crida més l'atenció del cine de Shinkai és la seva absoluta dedicació al detallisme i al perfeccionisme visual. L'escena inicial (un meravellós in media res) ens transporta per escenes importants sense que puguem interpretar-les correctament encara, i ho fa per a deixar-nos estabornits amb imatges poderoses i detallistes.

La història però, no es queda enrere. No desvetllarem massa per aquells que encara no l'hagueu vista, però Shinkai ens parla (un cop més) de ciència-ficció i de connexions entre persones d'universos molt diferents: en aquest cas una noia d'un petit poble en el que la rutina ve establerta per les tradicions i un noi de ciutat amb una vida urbana i interessant.

El film combina humor amb una trama molt curiosa en la que nois i noies, tradició i modernitat, atzar i ciència ficció, es combinen per parlar d'amor, de lleialtat i d'amistat. També tracta temes molt presents en molts animes japonesos com la relació entre la tradició i la vida quotidiana, la mala relació entre pares i fills o la manca de comunicació entre homes i dones.



El guió està basat en una novel·la escrita pel mateix Makoto Shinkai i probablement per això aquest anime compta amb una trama tan ben teixida. Podríem esperar de Shinkai una visualitat espectacular i pirotècnica com és habitual, però aquest cop està al servei d'una història que conté moments bellíssims i una sensibilitat capaç de fer plorar al més dur dels espectadors.


El recurs de mostrar-nos en l'escena inicial alguns dels moments que veurem més endavant, ens porta a esperar aquests moments per comprovar el seu significat real, i aquest desig de l'espectador està molt ben calibrat. Les repeticions de les escenes no cansen si no que ens enlluernen en alguns casos pel nou significat i ens adonem que no som més que titelles en mans de Shinkai que, com un mag, ens ha distret amb els seus visuals per explicar-nos una gran història plena de significat que no oblidarem.